La replicació del DNA

1. Introducció

La finalitat de la replicació del DNA és realitzar una rèplica dels nucleòtids els quals tenen el DNA per així poder tenir dues cadenes idèntiques.

Bombolla de replicació

2. Història

El model mol·lecular del DNA es va conèixer a l'any 1953. Així va ser quan James D. Watson i Francis H. Crick van porposar un model general del procès replicatiu. Van arribar a la conclusió de què cada cadena feia de patró per a poder crear una nova cadena complementària. Això va obrir la porta a dos models:

Un conservatiu: un cop sintetizades les noves cadenes aquestes es separen del motlle i s'aparellen entre elles obrint lloc a una nova molècula de doble banda.
Una semiconservativa: les noves molècules estan formades per una cadena del mottle i una altre recentment sintetitzada.

3. Els processos de replicació

Primerament, l'helicasa separa els dos filaments de DNA creant una bombolla de replicació.

Després, l'RNA primasa afegeix un grup de nucleòtids de l'RNA encebador.

Continuadament, el DNA polimerasa llegeix el filament de DNA i afegeix els nucleòtids necessaris per formar el filament de DNA còpia a DNA motlle.

Després, l'exonucleasa retira els nucleòtids de l'RNA encebador.

Per acabar, la lligasa uneix tots els nucleòtids en les cadenes filles.

Representació gràfica de la lligasa

És necessari mencionar què quan obrim una bombolla de replicació, les cadenes no creixen en el mateix sentit. Són antiparal·leles entre si. La cadena complementària és la cadena que dupliquem de forma contrària, no es pot fer en el mateix. Com és possible aquesta replicació continuada a l'inversa? Intervenen els "Fragments d'Okazaki".

Els fragments d'okazaki són els fragments de "creixement a salts" de manera discontinuada a la cadena retardada. Va fent de tros en tros i aquests són completats de forma progressiva.

4. Diferenciació entre la replicació del DNA eucariont i procariont.

Com ja sabem, les cèl·lules eucariòtes i procariòtes tenen una diferenciació molt gran. Comparem-les:

Procariont: el DNA d'aquest és molt molt més petit en comparació amb l'eucariont, per aquest motiu només es crea una bombolla de replicació i la replicació és molt ràpida, amb un grau d'empaquetament és menor.

Eucariont: el DNA és molt més llarg, implicant una replicació més lenta comparada amb la replicació dels procariont. Podem trobar diverses bombolles de replicació. El grau d'empaquetament és major.